El camí cap a la guerra. Part 2. Aliances i estratègies
El món d'entreguerres: una pau fictícia
El panorama que havia quedat al món després de la 1a Guerra Mundial no era gaire esperançador: tot i que, just després d'acabar el conflicte es respirava un aire d'alleujament i de positivisme i hi havia la creença que la humanitat n'hauria après molt d'aquell conflicte, aviat la realitat va evidenciar que, lluny de reparar el dany i d'encaminar al món cap a una pau duradora, els diferents tractats de pau que s'havia fet signar als perdedors condicionaven una resposta per part de la seva societat i dels seus polítics: aviat als països perdedors de la guerra la crisi econòmica es va fer insostenible i això facilità el suport de la població a les opcions polítiques més extremes: els partits de dretes radicals i el comunisme.
El crac del 29 i la conseqüent crisi que es traslladà dels EUA a Europa quan EUA va reclamar el retorn dels interessos dels préstecs que havia fet durant la postguerra, no va més que empitjorar les coses.
Ja hem vist com a Alemanya el NSDAP, el partit nazi, va anar guanyant suports amb el programa de Hitler d'aplegar en un gran Reich tots els pobles de llengua alemanya i conquerir per a aquest país l'espai vital necessari per a la seva seguretat i per al seu desenvolupament econòmic.
A Itàlia, Mussolini portava una dècada construint el seu discurs. La gran insatisfacció respecte al resultat de les conferències de pau, en les quals no havien quedat satisfetes les aspiracions italianes, sobretot territorials, van servir de motor per a la política exterior agressiva de Mussolini.
D'altra banda, les democràcies europees com França i Gran Bretanya, tement un augment de poder del comunisme a Europa i mirant de contenir el perill d'una possible revolució roja als seus països, van decidir tenir una política més permissiva amb Itàlia i sobretot amb Alemanya que, geogràficament, actuava de frontera (i per tant de contenció geoestratègica per proximitat) de l'URSS. És el que s'anomena la política d'apaivagament.
Lluny d'Europa, l'imperialisme japonès, tenia els seus propis interessos: anhelava convertir-se en el dominador d'Àsia des de feia molts anys. Per aquest motiu havia iniciat la seva propia política expansionista: el 1931 el Japó inicià l'ocupació de Manxúria, una regió de la Xina. Aquesta ocupació era, alhora, un intent de donar sortida a la crisi econòmica, ja que l'economia xinesa oferia àmplies possibilitats d'expansió per al capital nipó.
Vols saber més sobre l'imperialisme japonès i el paper del Japó en l'inici de la 2a Guerra Mundial? pots mirar aquest vídeo (opcional)
Naturalment el posicionament de Japó cap a l'URSS estava clar: havia guanyat la guerra rusojaponesa de 1904 i per tant per al Japó l'URSS seguia sent la seva gran enemiga. Aquest fet va facilitar encara més l'alineament entre Alemanya, Itàlia i Japó que, com veiem, compartien règims totalitaris amb un marcat anticomunisme.
Imatge del General Hideki Tojo (Japó)
Finalment cal tenir en compte la Societat de Nacions. Havia estat creada en acabar la 1a Guerra Mundial amb l'esperança que servís de plataforma de la diplomàcia internacional per facilitar l'equilibri de forces i impedir una nova guerra. Malauradament la Societat de Nacions es va evidenciar com a impotent per a poder frenar l'expansionisme dels totalitarismes i la seva debilitat i desprestigi van abonar i facilitar el camí cap a la 2a Guerra Mundial.
Polítiques expansionistes, aliances i estratègies
En el marc d'aquestes relacions internacionals tan deteriorades i tan tenses, un seguit de fets van obrir el pas cap a la 2a Guerra Mundial.
- Es van accelerar les agressions del Japó al Pacífic: el 1931 el Japó havia ocupat Manxúria. Davant del fet que Japó no escoltava les condemnes de la Societat de Nacions i intensificava la seva presència a la Xina, el 1933 va expulsar a Japó de la Societat de Nacions. Cap potència va atrevir-se a emprendre sancions contra el país nipó de manera que l'expulsió va quedar en un fet simbòlic sense més conseqüències pel país controlat pel general Tojo.
- L'any 1933 Alemanya va abandonar la SdN quan Hitler arriba al poder.
- El 1935 Itàlia va envair Etiòpia. Igual que en el cas del Japó, les sancions de la SdN no van aturar a Itàlia.
- El març de 1936 Hitler remilitaritzà la Renània.
- L'octubre de 1936 va néixer l'aliança entre Alemanya i Itàlia, l'eix Roma-Berlin, que es va consolidar amb la intervenció dels dos estats en la guerra civil espanyola a partir d'aleshores i fins el 1939.
- El novembre de 1936 Japó va signar el pacte Anti-Komintern amb Alemanya per blindar-se davant d'un possible atac soviètic. A aquest pacte s'hi van afegir més tard Itàlia, Hongria i Espanya.
- El març de 1938 Alemanya envaeix Àustria (les tropes alemanyes van entrar a Àustria i, sota la pressió de les armes, es va fer un referèndum que n'aprovà l'annexió. Cap potència occidental no va gosar aixecar cap dit contra Hitler)
- El setembre de 1938 Hitler va reclamar la llibertat dels Sudets de Txecoslovàquia argumentant que hi vivien més de 3 milions d'alemanys. El govern txecoslovac es va negar a lliurar els territoris i per evitar un conflicte armat es va convocar la Conferència de Munic. Hi van assistir Hitler, Mussolini i els caps del govern francès (Daladier) i del britànic (Chamberlain). L'acord que hi van signar va ser un gran triomf per a Hitler, perquè li va permetre d'unir els Sudets al Reich, a canvi, en principi, de no continuar l'expansió territorial.
- El març de 1939, però, Hitler fa cas omís dels acords presos a la conferència de Munic i el III Reich annexa tota Txecoslovàquia.
- El maig de 1939 Alemanya i Itàlia signen, a iniciativa de Hitler, el pacte d'acer, una aliança d'ajut militar mutu que vingué a reforçar el pacte de l'eix Roma-Berlin.
- L'agost de 1939 es signa el pacte de no agressió germano-soviètic o també anomenat pacte Mólotov-Ribentropp. Amb aquest pacte Hitler pretenia neutralitzar a l'URSS impedint un possible atac dels russos quan comencés la guerra. Per a Hitler era molt important la no-intervenció soviètica quan envaís Polònia, que era el pas següent del seu pla d'expansió territorial. Val a dir que el pacte de no agressió afegia una part secreta que pactava la divisió de Polònia en dues zones d'influència i que Finlàndia, Letònia, Estònia i Lituània passarien sota control rus quan Alemanya envaís Polònia.
- El setembre de 1939, un cop establertes les aliances que li garantien el suport militar necessari, Hitler reclama a Polònia el retorn de Danzig al Reich i el dret de construir una autopista a través del corredor polonès. Polònia s'hi nega, té el suport de França i Gran Bretanya amb qui havia signat un pacte d'intervenció en cas que fos atacada. l'1 de setembre de 1939 les tropes alemanyes van envair Polònia.
- El dia 3 de setembre de 1939 França i la Gran Bretanya declaren la guerra a Alemanya. La Segona Guerra Mundial ha començat.
Mapa de l'expansió d'Alemanya de 1936 a l'inici de la guerra el 1939.
(el primer ministre britànic) es donen la mà.
